“ICTINEUS” A LLEIDA

Viatjant en trailer fins a Mequinensa, on han estat avarats, un estol d’Ictineus, del model II, ha remuntat sigilosament el Segre en immersió i les naus han emergit silenciosament a Lleida, on han aparegut vora on havia el pont de pedra que, quan Narcís Monturiol estudiava a Cervera, va dibuixar i després gravar en litografia el senyor Francesc Xavier Parcerisa.

L’arribada d’aquests submarins catalans a Lleida és una noticia molt comentada entre la població, com pot apreciar-se parant l’orella i escoltant els comentaris dels lleidatans que passegen o van per feina amunt i avall del carrer de la Paeria.

Ens han comunicat que l’armador d’arquest estol de submarins de pau i treva, l’editor pallarès Josep Maria Orteu, i Jordi Peñarroja, autor del llibre ICTINEUS. Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol, desembarcaran davant la porta d’Indibil i Mandoni el proper dimecres 6 d’Octubre (aniversari de la tercera proclamació d’una República Catalana pel President Lluís Companys) i seran rebuts a l’Ateneu Popular de Ponent, carrer de Pau Claris número 10, on aquests senyors parlaran a la Sala Nausica d’aquesta institució cultural a les set del vespre. El tema serà la presentació del llibre ICTINEUS, fent especial esment de la involuntària i disortada relació que uneix els noms de Narcís Monturiol i el músic lleidatà Enric Granados.

L’Ateneu Popular de Ponent i l’editorial Llibres de l’Índex us conviden a assistir a aquest acte.

Dilluns 13, els ICTINEUS fan una immersió a LA REPÚBLICA de Joan Barril

El programa radiofònic LA REPÚBLICA de Joan Barril, és l’escenari d’una nova immersió d’ICTINEUS, cap a les 22.30 h del dilluns 13 de Setembre d’enguany.

L’entrevista versarà sobre diversos aspectes de Monturiol i la seva obra, a partir d’aquesta biografia de Narcís Monturiol escrita i il·lustrada per Jordi Peñarroja.

6 de Setembre 2010: ICTINEUS es presenta a Figueres

ICTINEUS. Aventures invents i navegacions d’en Narcís Monturiol s’ha presentat a la llibreria ABACUS de Figueres el dilluns 6 de Setembre d’enguany, just 125 anys després de la mort de l’il·lustre personatge figuerenc.

Com a commemoració i amb motiu de la presentació, el diari elPeriódico, ha publicat una entrevista d’Eva Melus que reproduïm tot seguit.

al gra |

Jordi Peñarroja: «El submarí de Monturiol va fracassar per catalanofòbia»

Dilluns, 6 de setembre del 2010. EVA MELÚS. BARCELONA

Avui es compleixen 125 anys de la mort de Narcís Monturiol, pensador, polític i inventor, entre altres enginys, del primer submarí. L’historiador i escriptor Jordi Peñarroja presenta aquesta tarda la seva biografia atípica Ictineus. Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol a Figueres, ciutat natal del polifacètic geni.

-Repeteix amb Monturiol.

-Vaig publicar una biografia juvenil que va tenir molt èxit el 1980. ¿Sap qui és Pere Forès?

-¿El dissenyador de l’Ictíneus 3?

-El seu submarí civil està basat en el primer model de Monturiol. Forès tenia 14 anys quan el seu pare li va regalar el meu llibre i el guarda a la seva oficina. Té gràcia.

-¿Per què va elegir Monturiol?

-Per casualitat. El 1979 em van demanar una biografia per a una sèrie juvenil sobre personatges catalans. Monturiol m’atreia: s’havia enfrontat a l’exèrcit, s’havia exiliat i es va atrevir a construir un submarí de fusta per a ús civil i a llançar-lo al mar el 1859.

-Alguns asseguraven que el submarí el va inventar Isaac Peral.

-Peral en va inventar un, de guerra, pocs anys després, i l’únic avanç respecte al de Monturiol era que tenia dispositius elèctrics. L’Ictíneus funcionava a vapor, però al submergir-se disposava d’un segon foc per escalfar la caldera, que s’alimentava amb una barreja química ideada per Monturiol. Les cendres tenien ús industrial. També es generava un gas… ¡Oxigen!

-¿El va patrocinar Isabel II?

-Sentia simpatia pels catalans. Però el Govern espanyol va aconseguir aturar la subscripció popular per construir Ictíneus.

-¿Per això va fracassar?

-El submarí de Monturiol va fracassar per catalanofòbia, per ignorància i per falta de mires dels almiralls. Si s’hagués desenvolupat Ictíneus, la guerra de Cuba hauria acabat d’una altra manera.

-¡Doncs es van quedar sense tabac!

-¿Sap que l’únic dels seus invents que va patentar Monturiol va ser una màquina de cargolar cigarrets?

-¡Vaja!

-És que era un fumador empedreït. Llavors fumar estava ben vist i moltes tabaqueres cubanes venien de Catalunya. A la porta de les tavernes sempre hi havia metxa per encendre la pipa.

-¿No va fabricar, també, una màquina de sabó en fred?

-¡També! I va escriure sobre les bugaderes, que per a ell era l’ofici més perillós per a la salut. Com a socialista utòpic i impressor, va divulgar el feminisme i el pacifisme.

Narcís Monturiol, fill de Figueres, és un dels personatges més interessants del segle XIX català. Home polifacètic, el pensament i l’obra de Monturiol es projecten fins al món d’avui, cosa que constitueix una de les aportacions més interessants i originals d’ICTINEUS, un llibre que va més enllà dels límits tradicionals de les biografies i s’endinsa en l’actualitat de Monturiol i la vigència de les seves aportacions fins al futur immediat, tan en allò que fa referència a la ciencia i la tècnica com a la política i la història.

A Figueres, el llibre ha estat presentat pel seu alcalde, Santi Vila, que venia amb els deures fets: el llibre llegit i ple de marques de bon lector, amb llapis, i un parell de fulls de notes, esquemàtiques i clares.

Santi Vila ha valorat varies coses d’ICTINEUS: la gosadia de l’autor en determinats passatges, el treball de documentació gràfica (especialment pel que fa a Figueres i  altres llocs de la geografia vital de Monturiol) i el diàleg entre la il·lustració i la redacció dels peus d’imatge, i entre aquests i el discurs del text principal.

(Fotografies de Maria Miró)

Els 32 ictineus de guerra (sistema Monturiol)

Hom diu que Emili Vilanova és un escriptor costumista vuitcentista, bonhomiós i nostàlgic. I en bona mesura ho és. Autor, sobretot, d’histories curtes que acaba aplegant en volum. En certa manera fa a Barcelona allò que el poeta Jan Neruda fa a Praga amb els seus Contes de la Malà Strana, crònica d’un món que acabarà esvanint-se. Cosa que, si fa no fa, és un dels aspectes de l’obra de tots els autors que escriuen sobre el seu temps.

A la riba esquerra del Vltava, sota el castell de Praga, hi ha el barri de la Malà Strana. (Il·lustració del llibre Barcelona: sentir l’Onze de Setembre, fotografia de Jordi Peñarroja).

Ahores d’ara, Emili Vilanova i Jan Neruda són dos autors pràcticament oblidats. El txec sona una mica perquè el xilè Neftalí Reyes l’admirava i avui és conegut pel seu nom de lletres: Pablo Neruda. El barceloní senyor Vilanova és un escriptor a qui ningú ha tingut fins ara l’acudit de fer-li un homenatge semblant. A sobre, el carrer on va viure tota la vida ha patit els efectes de l’obertura de la Via Laietana i al tros més llarg que ha sobreviscut li han canviat el nom. Casa seva ha desaparegut, enderrocada. Malgrat tot, al parc de la Ciutadella de Barcelona hi trobem un monument discret, amb el seu bust al capdamunt. En aquest retrat escultòric, tot i reflectir la imatge d’un Emili Vilanova bonhomiós, la seva expressió té un somriure enriquit amb un punt de sornegueria.

A la col·lecció de la MOLC, el volum 39 està dedicat a Emili Vilanova. Es titula Lo primer amor i altres narracions i és una bona antologia de la seva obra narrativa, a cura de Manuel Jorba.

Vilanova escriu històries curtes. Aquest escriptor és un menestral, fill de menestrals, que es guanya la vida amb el negoci familiar de la construcció i lloguer d’envelats. Ara els envelats han canviat de sistema i el que està de moda és muntar una carpa. Però les històries de Vilanova aguanten. Sí que ens parlen d’un món esvanit i que pot semblar llunyà, però aguanten. Llàstima que no hi hagi un volum complementari que reculli una antologia de les seves col·laboracions periodístiques. En va fer a les pagines de periòdics diversos, entre els quals cal comptar els editats per Valentí Almirall.

Trobem aquí un aspecte sovint silenciat de la vida d’Emili Vilanova: el seu pensament polític. I cal dir que el senyor Emili Vilanova és un nacionalista ignorat. Ho demostra un dels relats inclosos a l’antologia de la MOLC. Pertany al volum Plorant i rient, publicat el 1889, l’any de la clausura de l’Exposició Universal de 1888, que es vol instrument de propaganda españolista. Ho desitgen tant el gobierno de la Nación, com l’habsburguesa mare d’Alfonso XIII o una colla d’aprofitats i de botiflers, entre els quals es fa notar el senyor Rius i Taulet, mesell llagoter de Sagasta a l’Ajuntament de Barcelona.

L’Ictineu II disparant el seu canó submarí el 1865, segons un gravat de la revista La Vanguardia, reproduit al llibre ICTINEUS.

No ha de sorprendre ningú que en aquest context el senyor Emili Vilanova escrigui, i publiqui, un interessant relat d’anticipació, on trenca amb el seu estil narratiu habitual i ho fa adoptant les maneres d’una crònica periodística. Perquè “Falòrnies” és una crònica que, per a Vilanova, passa en el futur. Un futur que avui ja és passat.

Tros desaparegut del carrer de Basea. La primera casa de l’esquerra és la d’Emili Vilanova. (Fotografia de La Ilustració Catalana).

Fixem-nos en les dates. Publicació de “Falòrnies”: 1889, als inicis del Modernisme. Temps on passa l’acció: 5 de maig de 1950…

Emili Vilanova preveu un món que resulta força diferent de la realitat de 1950. Ell prescindeix, a més, d’avorrides disquisicions sobre els esdeveniments succeits entre el seu 1889 i el seu imaginat i desitjat 1950. Perquè al 1950 d’Emili Vilanova resulta que Barcelona és la capital d’un Estat, independent, del qual formen part el Principat i Mallorca i que defensa la seva marina mercant amb un estol impressionant, que Vilanova descriu d’aquesta manera:

Aixís que el port tornà a estar quiet, l’aire assossegat, les gotes caigudes, i tota la mullena al seu lloc, eixiren a flor d’aigua amb les respectives banderes de les quatre barres los trenta-dos “Ictineos” (sistema Monturiol) que componen l’esquadra de pau i guerra a sota mar.

Tenint en compte que Vilanova té 23 anys el 1865, quan Monturiol fa proves al port de Barcelona d’un canó submarí muntat al seu Ictineu II, és evident que quan escriu “Falòrnies” recorda aquelles proves de Narcís Monturiol, mort el 1885, i que els republicans catalans no han oblidat el polifacètic empordanès.

Emili Vilanova al parc de la Ciutadella.(Foto  de Jordi Peñarroja)

I si Emili Vilanova, l’any 1889, gosa preveure una Catalunya independent el 1950, pot ser adient anar a veure el seu monument al parc de la Ciutadella, en un indret que és sobre el solar del desaparegut convent de Santa Clara, escenari de ferotges combats a l’agost i l’Onze de Setembre de 1714, i demanar-li: —I tu, Emili, a qui votaries, ara?

ICTINEUS: així va néixer BLAU DE MAR, la primera part del llibre

L’any 1980, el llibre per a joves Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol acaba amb el desig d’un tercer Ictineu amb motors elèctrics i equipat amb bateries de níquel-cadmi. Aquell any li regalen el llibre a un adolescent que es diu Pere Forés. Ara, en Pere Forés ha projectat l’Ictineu 3 i és promotor de l’empresa catalana Ictineu Submarins, que està construint aquest nou ictineu, un submarí d’investigació per a usos civils, amb propulsió elèctrica i que serà el primer submarí del món equipat amb bateries de níquel-cadmi…

Llavors passa allò de les sobretaules, que li expliques aquestes coses al teu editor, li mostres un exemplar del llibre de 1980, i el resultat són unes propostes editorials que cal negociar.Perquè en aquest cas el millor és fer un llibre nou abans que una reedició. És el cas d’ICTINEUS, que ja no és un llibre per a joves, sinó una obra plantejada de cara a un sector molt ample del públic lector.

Conservant i fins incrementant el respecte i afecte cap a la persona de Narcís Monturiol, el text d’ICTINEUS és molt més extens, matissat i agosarat, alhora que segueix la petja del personatge fins a la seva projecció en el temps present i el futur immediat. La il·lustració, amb gairebé 300 imatges, és un bon ajut per ficar-se dins el món del personatge i capir la projecció de les seves idees fins a l’actualitat.

ICTINEUS comença just on acaba el text de 1980, fent una immersió amb el nou Ictineu 3, en una missió arqueològica. La idea d’aquesta arrencada, que és d’anticipació, neix d’una conversa amb Pere Forès i la Carme Parareda i pren forma com a idea en una visita al monestir de Santa Maria de Santes Creus, concretament al claustre. Allà hom pot veure que l’escultor Reinard des Fonoll retrata un bisbe amb ales de dimoni. És una imatge davant la qual cal pensar: aquest és el papa francès malparit que decreta la croada contra els catalans i Pere el Gran!

I cal pensar-ho perquè, a més de ser català, Reinard des Fonoll serveix un encàrrec del rei Jaume II, dit el Just, fill de Pere el Gran, al costat de l’església on hi ha la tomba d’aquests dos reis, artífexs fonamentals de la construcció nacional de Catalunya.

Poc després, uns amics de Sueca m’indiquen la conveniència de visitar el monestir de Santa Maria de la Valldigna, fundat per Jaume II. Els primers monjos de la Valldigna procedeixen de Santes  Creus i, com aquest monestir, a Santa Maria de la Valldigna hi ha una part important del barroc siscentista. Però això ja va més enllà del temps de Pere II, el Gran, i el seu fill Jaume II.

ICTINEUS és un  llibre molt obert en la temàtica tractada, ha de ser-ho si hom vol aproximar-se al pensament del polifacètic Monturiol. I cal tenir en compte els canvis de tot tipus produïts durant els segles XIX i XX. Per entendre aquests canvis, és important disposar d’imatges adients. I moltes de les que apareixen al llibre s’han fet expressament. A tall d’exemple, la varietat cromàtica del mar i la lectura d’un article de Monturiol publicat al seu setmanari La madre de familia aconsellen muntar una sessió fotogràfica a Caldes d’Estrac, amb la col·laboració de dues amigues bibliotecàries fent de models. Contrariant una de les opinions del feixista Eugenio de Oros, en comptes d’actuar com a vestals de la Cultura, les esmentades senyores no fan de bibliotecària a les fotos, ans surten rentant roba a mà!

I és que avui resulta gairebé tan complicat il·lustrar un llibre com fer troballes arqueològiques submarines relacionades amb la batallà de les illes Formigues, lliurada el 1285 i guanyada pels almiralls Ramon Marquet i Berenguer Mallol. Lamentablement, la crònica que ens explica la batalla és la de Bernat Desclot, el cronista de prosa elegant preferit pels noucentistes. Llàstima que no en tinguem la versió d’un Ramon Muntaner, més directe, millor coneixedor del món de la guerra i molt més expressiu. I a sobre, autor de l’eximpli de la mata de jonc, inclòs a la seva Crònica.

ICTINEUS A LA LLIBRERIA ABACUS-SANT ANDREU

Jordi Pijoan-López, escriptor i arqueòleg, ha presentat ICTINEUS a la llibreria Abacus-Sant Andreu. Tot i que no en va fer gaire ús, la formació arqueològica de Pijoan-López resultava convenient, atès que una de les finalitats dels Ictineus de Monturiol era l’arqueologia submarina i que aquest llibre explica una futura expedició arqueològica de l’Ictineu 3, a hores d’ara encara en construcció.

L’autor, és clar, també hi ha dit la seva. Qualsevol es refia d’un arqueòleg entestat a fer-li la prova del Carboni-14 a la maqueta originat de l’Ictineu I, l’avarament del qual està històricament documentada el 1859! Fora d’aquestes dèries, fruit d’una comprensible deformació professional, el presentador captà l’interès del públic, i el deixà més interessat pel llibre presentat i el seu autor.

Fotografies: Maria Miró

Els ICTINEUS són a Punt

El diari El Punt ha publicat aquesta notícia a la secció de Cultura:

Jordi Peñarroja perfila en una biografia el pensament i el llegat de Narcís Monturiol

«Ictineus» ha estat editat recentment per Llibres de l’Índex

Ictineus. Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol és un recorregut per la vida i l’obra de l’inventor del submarí, en una biografia escrita per Jordi Peñarroja que tant parla de la seva faceta politicoideològica com de la seva tasca d’investigador i inventor. El volum, de 250 pàgines, disposa d’una quantitat ingent de dades i material gràfic.

Narcís Monturiol (Figueres, 1819-Sant Martí de Provençals, 1885) ha passat a la història com a inventor del primer submarí tripulat amb motor de combustió i impulsat per una forma primerenca de propulsió independent per aire. Tanmateix, a banda d’aquesta celebrada fita, l’il·lustre enginyer empordanès va ser també conegut en l’època per la seva tasca com a intel·lectual, polític, escriptor, impressor i editor. Tot un personatge polifacètic, com deixa ben clar Jordi Peñarroja en la nova biografia titulada Ictineus. Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol, que ha publicat recentment Llibres de l’Índex.

El llibre és, segons paraules del seu editor, Josep Maria Orteu, «una obra esperada i ambiciosa, que supera amb escreix, ja no tan sols en volum sinó també per la profunditat del mateix estudi, un anterior treball del mateix Jordi Peñarroja, publicat el 1980». Entre altres coses, aquesta nova biografia aporta nous documents relatius al personatge mai publicats abans. I és que per aquest llibre, l’autor ha recuperat dels seus arxius fotogràfics aproximadament unes tres-centes imatges que fan del llibre un autèntic passeig visual per la vida de l’inventor del submarí.

Pel que fa a la invenció «vaixell peix», el submarí Ictineu, Monturiol en va construir dues unitats, avarades al port de Barcelona l’any 1859 i el 1864. A més d’explicar els avatars d’aquests submarins, que arriben a navegar a 70 metres de profunditat, el llibre trasllada els lectors fins a l’actualitat del pensament del seu inventor; present, entre altres coses, en els dissenys de submarins d’última generació, com és l’Ictineu 3, construït a Barcelona.

Un activista polític

Del recorregut per la seva vida i obra, també es destaca la faceta del Monturiol demòcrata, del republicà federal, de l’agitador social «comunista utòpic icarià» i del diputat de la Primera República Espanyola; així com de l’editor, l’escriptor, l’impressor, l’inventor –des d’una màquina expenedora de cigarretes passant pels cartipassos– i, finalment, del ciutadà enfrontat a la repressió de l’estat per causa de les seves idees.

Sobre l’autor

Jordi Peñarroja (Barcelona, 1944) té experiència professional en fotografia, cinema, edició, disseny gràfic i turisme. Ha estat guardonat amb el premi de la crítica Serra d’Or 1981 com a il·lustrador de La fantasia inacabable d’Antoni Gaudí.

Darrera actualització ( Diumenge, 13 de juny del 2010 02:00 )

Publicat a

• El Punt Comarques Gironines 13-06-2010 Pàgina 47

Presentació d’ICTINEUS al Museu Marítim de Barcelona

El passat dimarts 13 d’abril del 2010, a les 7 del vespre i al Museu Marítim de Barcelona, va tenir lloc la presentació del llibre ICTINEUS d’en Jordi Peñarroja, editat per Llibres de l’Índex. En Pere Forés, dissenyador del submarí Ictineu-3, va presentar el llibre i el seu autor, el membre del Cercle Català d’Història, en Jordi Peñarroja.

En Josep Maria Orteu, editor de Llibres de l’Índex, va obrir l’acte explicant que aquesta, era una obra esperada i ambiciosa, que superava amb escreix ja no tan sols en volum sinó també per la profunditat del propi treball, un anterior treball del mateix Jordi Peñarroja dedicat a en Narcís Monturiol, de l’any 1980 i editat per Blume, que dugué per títol Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol.

En Perè Forès va presentar el llibre i al seu autor, fent especial esment del fet que la primera obra d’en Jordi Peñarroja sobre en Narcís Monturiol va arribar a convertir-se en un dels seus llibres de capçalera, volent el destí, que anys després i de manera casual, coincidís amb aquell autor, quan aquest ja era immers en la seva nova obra sobre l’inventor figuerenc.

Pere Forès, és Dissenyador Industrial. Ha treballat com a dissenyador industrial, maquetista, modelista i ara ja porta 15 anys en el sector de la construcció de vaixells de vela, d’esbarjo i de regates, és especialista en materials i processos de construcció amb composites, carbonis, kevlar, resines d’epoxi, etc. Ha dissenyat i construït els seus dos vaixells, amb un dels quals ha creuat l’Atlàntic dues vegades. Ja porta més de 20.000 milles nàutiques navegades. Ha treballat una temporada en el submarí autònom Lula de la Fundació Rebikoff-Niggeler a les illes Açores, Portugal.

Al seu torn en Jordi Peñarroja i amb la seva dialèctica habitual, ens va explicar el “com” i el “perquè” d’aquesta extensa obra sobre en Monturiol, obra que entre altres moltíssimes coses, ens aporta nous documents relatius al personatge mai publicats abans.

És un llibre molt recomanable doncs a més del profund treball de documentació que l’autor ens mostra en cada full, realment és un autèntic goig poder gaudir de totes les fotografies i il·lustracions que en Peñarroja ha recuperat dels seus arxius fotogràfics, aproximadament unes 300 imatges que fan del llibre un autèntic passeig visual per la vida de l’inventor del submarí.

Resumint: Ictineus. Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol és un recorregut per la vida i l’obra de l’inventor del submari. Aquesta biografia ens parla del demòcrata, el republicà federal, i l’agitador social comunista utòpic icarià, del diputat de la I República Española, l’editor, l’escriptor, l’impressor i el caixista, de l’investigador i l’inventor original, i del ciutadà enfrontat a la repressió de l’estat per causa de les seves idees.

Inventor del vaixell-peix, el submarí ICTINEU, Narcís Monturiol en va construir dues unitats, avarades al port de Barcelona l’any 1859 i el 1864. A més d’explicar els avatars d’aquests submarins, que arriben a navegar a setanta metres de profunditat, el llibre ens trasllada fins a l’actualitat del pensament d’en Monturiol, present, entre d’altres coses, en el disseny i la construcció a Barcelona del submarí civil Ictineu 3.

Redacció del CCH. Fotografies: Maria Miró. (publicat a la web cch.cat).

Josep Catà, historiador, opina sobre ICTINEUS al web cch.cat

Josep Catà, historiador, opina el següent d’ICTINEUS a la secció Biblioteca-Historiografia del web del cercle català d’història:

Ictineus. Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol

L’amic Jordi Peñarroja ens obsequia amb una nova obra histórico-literària-política. En aquest cas l’eix vertebrador argumental no és ni l’efemèride (Barcelona: Sentir l’Onze de Setembre), ni els edificis moguts de lloc (Edificis viatgers de Barcelona), ni els personatges (El president a París) ni els quelonis (El jardí de les tortugues), sinó la figura emblemàtica d’en Narcís Monturiol (1819-1885), en la seva segona aproximació al personatge, home polifacètic i “alter ego”, en sentit contrari, de l’assenyat Estevet de l’auca. Monturiol és membre de la Milícia Nacional, republicà federal i diputat, icarià, tipògraf, periodista i editor, inventor, fabricant de cartipassos, empresari tabaquer, pintor, caixer….tot un seguit d’activitats que conformaren el seu particular “navegar per la vida” cap a la seva Icària particular.

Narcís Monturiol

Ara, que ningú pensi que només es troba davant d’una biografia, que també ho és. En Monturiol és, en aquest cas, el motiu per reflexionar sobre el passat, el present i el futur del país –aquell que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, per descomptat–. Això és diàfan des de bon principi, quan un Ictineu 3 del futur se submergeix prop de les illes Formigues, a la recerca de les restes de naus franceses enfonsades per l’estol de Pere el Gran el 1285. Voleu una millor metàfora de l’enllaç entre el passat medieval esplendorós de l’Estat català i el que pot representar l’Ictineu 3 com a proposta de futur? Recordem les dues Repúbliques catalanes que han existit en el passat: la de 1641 i la de 1931. També foren dos els Ictineu”inicials; enfonsat el primer, amb traïdoria i nocturnitat el 1862,  desballestat el segon el 1868 per insolvència financera del seu creador. Tornem al tercer Ictineu. Encara està per ser estrenat properament, com molts esperem que ho sigui la hipotètica III República catalana que anuncien les consultes populars sobre la independència del Principat. Aquesta podria –el condicional sempre és obligatori quan es llegeix en Jordi, dimoniet, no pas “Alien”, erudit i amè– ser la línia argumental de l’obra, però, és clar, el farcit és de qualitat i intensitat superiors.

El llibre conté, a més a més, un aconseguit anecdotari d’allò més sucós i uns diàlegs imaginats, però força versemblants, que van trenant i lligant la vida de Monturiol i els avatars del país. Al respecte, no us perdéssiu pas la cronologia final, que segueix personatge, país i món a l’uníson; genial, com a petita mostra, el que ens revela l’any 1920: mentre Espanya crea la Legión Extranjera, als USA s’estableix el sufragi femení.

L’obra compta també amb una riquíssima aportació d’il·lustracions –gairebé tres-centes imatges– i una autèntica col.lecció de fuetades verbals, en el relat o aprofitant els peus d’il.lustració, continues i despietades –com han de ser les fuetades– contra la borbonalla. Vegeu-ne uns quants exemples:

“Van Halen és un general espanyol típic del segle XIX: llagoter amb els superiors, fatxenda amb els subordinats, ple de supèrbia envers la població civil, rancuniós per no res i, naturalment, un militar del tot incompetent.” (pàg. 61).

“La mala bava de Felipe V, el borbó foll que tan bé connecta amb el sentiment hispanocastellà, marca un estil que sembla haver moderat les formes però que més d’un vent de l’altiplà de Castella voldria revifar sense limitacions.” (pàg. 70).

“(…) sense embuts, a imatge d’Espartero. Prim bombardeja Barcelona… 11’6 bombes de Prim per cadascuna d’Espartero.” (pàg. 80).

“Ay, ay, ay, chirivit! Madurs a la paella! Ay, ay, ay, chirivit! En Prim serà fregit!” (pàg. 83).

Tampoc el protagonista no en surt il·lès: no es preocupa ni gota per la llengua catalana (pàg. 43), i és un fumador empedreït (pàg. 56). No podem acabar aquest comentari sense deixar de banda l’acurat apèndix documental de l’obra.

En resum, un llibre que no pot deixar indiferent qui el llegeixi.

Josep Catà i Tur

Josep Catà. (Fotografia: Maria Miró).