h1

Josep Catà, historiador, opina sobre ICTINEUS al web cch.cat

17 Juliol 2010

Josep Catà, historiador, opina el següent d’ICTINEUS a la secció Biblioteca-Historiografia del web del cercle català d’història:

Ictineus. Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol

L’amic Jordi Peñarroja ens obsequia amb una nova obra histórico-literària-política. En aquest cas l’eix vertebrador argumental no és ni l’efemèride (Barcelona: Sentir l’Onze de Setembre), ni els edificis moguts de lloc (Edificis viatgers de Barcelona), ni els personatges (El president a París) ni els quelonis (El jardí de les tortugues), sinó la figura emblemàtica d’en Narcís Monturiol (1819-1885), en la seva segona aproximació al personatge, home polifacètic i “alter ego”, en sentit contrari, de l’assenyat Estevet de l’auca. Monturiol és membre de la Milícia Nacional, republicà federal i diputat, icarià, tipògraf, periodista i editor, inventor, fabricant de cartipassos, empresari tabaquer, pintor, caixer….tot un seguit d’activitats que conformaren el seu particular “navegar per la vida” cap a la seva Icària particular.

Narcís Monturiol

Ara, que ningú pensi que només es troba davant d’una biografia, que també ho és. En Monturiol és, en aquest cas, el motiu per reflexionar sobre el passat, el present i el futur del país –aquell que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, per descomptat–. Això és diàfan des de bon principi, quan un Ictineu 3 del futur se submergeix prop de les illes Formigues, a la recerca de les restes de naus franceses enfonsades per l’estol de Pere el Gran el 1285. Voleu una millor metàfora de l’enllaç entre el passat medieval esplendorós de l’Estat català i el que pot representar l’Ictineu 3 com a proposta de futur? Recordem les dues Repúbliques catalanes que han existit en el passat: la de 1641 i la de 1931. També foren dos els Ictineu”inicials; enfonsat el primer, amb traïdoria i nocturnitat el 1862,  desballestat el segon el 1868 per insolvència financera del seu creador. Tornem al tercer Ictineu. Encara està per ser estrenat properament, com molts esperem que ho sigui la hipotètica III República catalana que anuncien les consultes populars sobre la independència del Principat. Aquesta podria –el condicional sempre és obligatori quan es llegeix en Jordi, dimoniet, no pas “Alien”, erudit i amè– ser la línia argumental de l’obra, però, és clar, el farcit és de qualitat i intensitat superiors.

El llibre conté, a més a més, un aconseguit anecdotari d’allò més sucós i uns diàlegs imaginats, però força versemblants, que van trenant i lligant la vida de Monturiol i els avatars del país. Al respecte, no us perdéssiu pas la cronologia final, que segueix personatge, país i món a l’uníson; genial, com a petita mostra, el que ens revela l’any 1920: mentre Espanya crea la Legión Extranjera, als USA s’estableix el sufragi femení.

L’obra compta també amb una riquíssima aportació d’il·lustracions –gairebé tres-centes imatges– i una autèntica col.lecció de fuetades verbals, en el relat o aprofitant els peus d’il.lustració, continues i despietades –com han de ser les fuetades– contra la borbonalla. Vegeu-ne uns quants exemples:

“Van Halen és un general espanyol típic del segle XIX: llagoter amb els superiors, fatxenda amb els subordinats, ple de supèrbia envers la població civil, rancuniós per no res i, naturalment, un militar del tot incompetent.” (pàg. 61).

“La mala bava de Felipe V, el borbó foll que tan bé connecta amb el sentiment hispanocastellà, marca un estil que sembla haver moderat les formes però que més d’un vent de l’altiplà de Castella voldria revifar sense limitacions.” (pàg. 70).

“(…) sense embuts, a imatge d’Espartero. Prim bombardeja Barcelona… 11’6 bombes de Prim per cadascuna d’Espartero.” (pàg. 80).

“Ay, ay, ay, chirivit! Madurs a la paella! Ay, ay, ay, chirivit! En Prim serà fregit!” (pàg. 83).

Tampoc el protagonista no en surt il·lès: no es preocupa ni gota per la llengua catalana (pàg. 43), i és un fumador empedreït (pàg. 56). No podem acabar aquest comentari sense deixar de banda l’acurat apèndix documental de l’obra.

En resum, un llibre que no pot deixar indiferent qui el llegeixi.

Josep Catà i Tur

Josep Catà. (Fotografia: Maria Miró).


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: