h1

Vacances a Barcelona amb EDIFICIS VIATGERS

6 Agost 2010

Una vella dita recomana: a l’estiu, ves per l’ombra. Boscos i ciutats faciliten seguir aquest consell. Els boscos són ombrívols i a les ciutats sol haver-hi ombra a una vorera o l’altra dels carrers. A més, als barris de traçat medieval, amb carrers estrets i cases de tres o més pisos, l’ombra és gairebé omnipresent. Les places són figues d’un altra paner, la majoria són places dures, poc o gens arbrades. Les millors són les que tenen porxos, pensades per guardar mercaderies i vianants a recer de la pluja i del sol. Lamentablement a Barcelona no hi ha places porxades, fora de la vuitcentista plaça Reial, atacada per la política de frenesí pro-turístic municipal, que ha reduit les seves porxades a la condició gairebé exclussiva de menjador accessori dels restaurants.

Una de les places barcelonines no porxades i que la posmodernitat ha fet més assoleiada i dura és la plaça de la Universitat, que és un espai que s’obre perfectament descentrat respecte al monumental edifici vuitcentista de la universitat de Barcelona, obra del senyor Elias Rogent, catedràtic de l’Escola d’Arquitectura que, amb gran visió de futur, no dubta a suspendre un alumne anomenat Antoni Gaudí, i al cos central de la façana de la Gran Via de l’edifici universitari va i ens fot un homenatge a la universitat renaixentista d’Ensumalanca, institució així coneguda a la més escatològica literatura catalana de fil i canya produida a l’època de la Renaixensa.

Així era el claustre renaixentista del Carme, que Rogent ha copiat.

Tenint en compte que l’edifici del senyor Rogent és un poti-poti historicista construit entre 1863 i 1882, mentre que la Universitat de Barcelona és una institució que té antecedents que remunten a 1398, tot i que el privilegi de l’Estudi General, del temps d’Alfons el Magnànim, és del 1450. Llavors quina o quines ha estat les successives seus de la UB? A més de l’edifici de Rogent i la baluerna de la Universidad de Cervera, seu de l’exili borbònic de les universitats del Principat, hom pot assenyalar a Barcelona la localització de set seus per a la seva universitat entre els segles xv i xix.

El convent del Carme, Universidad Literaria durant 31 anys

El viatge de part de les restes d’una d’aquestes seus, que ara trobem a Sant Adrià de Besòs, és el motiu que ha provocat la redacció del llibre Edificis viatgers de Barcelona. En l’ordenació definitiva del volum, al capítol 6 “Els curiosos avatars de l’universitari convent del Carme” es fa un repàs a les distintes seus de la UB, el que en resta i, en alguns casos, allò que ha substituit els edificis desapareguts. És un original recorregut per Ciutat Vella.

Portada de l’església del Carme

Mènsula del Carme al Museu Santacana de Martorell

El convent del Carme, que és seu universitària l’any 1842, de manera provisional i durant 31 anys, reapareix també al capítol 22, “Antologia d’un segle de disbauxa barcelonina als museus Santacana i Vicenç Ros de Martorell”. Sí, a Martorell també hi ha restes de l’enderrocat convent del Carme.

Les il·lustracions són procedents del llibre Edificis viatgers de Barcelona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: