h1

QUATRE COLUMNES DEVALUADES

2 Març 2011

Malgrat la construcció de quatre columnes jòniques a la part baixa de la muntanya de Montjuïc, on les trobem ben arrenglerades, és inexacte parlar d’una restitució, com diu la inscripció al peu de la columna de l’extrem de ponent de l’alineació.

No penso ara en les Victòries que havien de coronar les columnes, tot i que per aquests verals s’hi lliurà part de la victoriosa batalla de Montjuïc el 26 de gener de 1641, al començament de la guerra de Separació. Tampoc no vull invocar ni reivindicar el projecte avortat de monumentalitzar la muntanya de Montjuïc, original de

l’arquitecte i polític Puig i Cadafalch, cosa que ja fa en Jordi Salat, que ha dedicat un llibre al tema: Les quatre columnes catalanes, de lectura molt interessant i recomanable. Hi trobem una molt bona aproximació al tema de les quatre columnes i el projecte global d’en Puig per a Montjuïc.

A la coberta del llibre de Salat hi ha una imatge de les columnes amb guarniment festiu, del fotògraf Roisin.

Recordem que, a més d’arquitecte, Josep Puig i Cadafalch és el darrer President de la Mancomunitat de Catalunya, derrocat ell també pel general colpista Miguel Primo de Rivera. Aquest militar actua com a braç executor de l’españolísimo i absolutista rei Alfonso XIII en l’intent bestial i genocida, massa oblidat, de solucionar la cuestión catalana, un dels objectius principals de la dictadura primo-riverista, junt amb la liquidació de la llibertat sindical, entenent això com a repressió del sindicalisme llibertari.

Primo y Alfonso. Quins angelets! (Fotomuntatge: Jordi Peñarroja)

Però el que sí està clar és que les actuals columnes són una mica més petites que les de 1918 i no estan al mateix lloc. La principal devaluació de les quatre columnes ve precisament d’aquest canvi d’ubicació.

Les quatre columnes sempre ha semblat que no lligaven amb el projecte ciutadà de parc temàtic de cara al turista i amb l’eslogan Barcelona, la millor botiga del món, un dels eixos directors de la política del govern municipal. Les quatre columnes, com a símbot nacional, topen amb aquesta imatge. Potser per això els socialistes volien arrambar-les contra una paret del palau de Victoria Eugenia, més alt, eliminant-ne la visibilitat i en inferioritat de condicions respecte de l’horitzontalitat del proper pavelló alemany de Mies van der Rohe.

Es possible que l’emplaçament original semblés perillós a l’alcalde Hereu, per si un dia queien accidentalment les quatre columnes aixafant un autocar de turistes. A més, queda clar que a l’alcalde Hereu li agrada fer canvis a la ciutat, tan sí com no, sigui a la Diagonal o a Montjuïc. Però aquesta vegada a l’alcalde Hereu se li veu el llautó. Perquè l’espai on es planten les columnes resulta que després del 1918 ja havia canviat.

I el gran canvi és la monumental font dita màgica, qualificatiu inapropiat quan les seves combinacions d’aigua i llum són pur disseny industrial i tecnologia.

(Foto: Jordi Peñarroja)

Agafant-nos-ho bé podem reconèixer que és un fet positiu que les columnes hi tornen a ser. Però no hem d’oblidar que apareixen ben devaluades, gairebé tant com la pesseta durant el segle XX.

La veritat és que les quatre columnes d’ara han anat a parar uns cent metres cap enrere respecte a l’emplaçament de les columnes originals, les de 1918. El resultat és que, vistes des del lloc de la també enderrocada Creu Coberta, ara plaça d’Espanya, la distància ha canviat i les columnes, com era previsible, es veuen més petites. La distància, tothom ho sap, encongeix les alçades.

El fet de voler canviar l’emplaçament de les columnes hom pot atribuir-lo a una fidelitat. El govern socialista de Barcelona s’ha manifestat un altra vegada fidel a la seva política nacional, mantinguda durant els 33 anys que porta a l’Alcaldia, tot i que sembla, només sembla, haver cedit a la pressió cívica. Però no, el govern Hereu ha imposat finalment i sibilina un emplaçament per a les quatre columnes que, quan els dies de festa i de fires, s’engeguen els sortidors de la font, resulta que brolla una gran cortina d’aigua que arriba a tapar les quatre columnes. I si aquestes quatre columnes simbolitzen Catalunya, el resultat és políticament sublim i d’acord amb les actuacions sucursalistes dels alcaldes socialistes que han precedit Hereu a l’alcaldia de Barcelona. Els alcaldes Serra (després ministro español), Maragall, Clos (també ministro a Madrid) i ara Hereu no volen veure Barcelona com a capital d’un Estat, si aquest Estat és català, reprenent la tradició estroncada en aplicació del sagrado derecho de conquista invocat pel rei de Castella Felipe V de Borbon.

(fotos de la font tapant columnes: Jordi Peñarroja)

La font tapa les columnes. Això s’arregla bellugant alguna cosa. Com la font està molt bé, la deixarem on és. A més, canviar-la de lloc, refer-la en un altre lloc adient és complicat, lent i molt costós. Així que ara, per solucionar el problema plantejat per l’efecte de la font sobre les simbòliques columnes, ara cal bellugar-les i portar-les on haurien se ser, davant de la font. Al seu emplaçament original, vistes amb la perspectiva prevista per Puig i Cadafalch, que a més de polític nacionalista era arquitecte.

En aquest emplaçament les columnes comptarien ara amb els efectes dels jocs de llum i agua de la magnífica font, que li serviria de magnífic i alegre rerefons, tan de dia com de nit.

I ben aviat, quan el senyor Hereu figuri a les golfes dels mals endreços de la història, en agraïment als serveis prestats en l’afer de l’Hotel del Palau, la reforma de la Diagonal, la mistificació de les quatre columnes i altres glorioses i costoses actuacions municipals del seu mandat, espero que mai se li concedeixi com a públic reconeixement a les seves virtuts cíviques un guardó com la Creu de Sant Jordi, malgrat que sigui una condecoració prou devaluada i desprestigiada amb la repetida concessió a personatges de la categoria moral del reconegut botifler feixista Juan Antonio Samaranch, el 1985; i també, entre altres il·lustres: el 1986 al periodista Carlos Sentís (alférez provisional i espia dels Servicios de Información Militar franquistes); el 1992 a Martín de Riquer (excombatiente del Tercio de Nuestra Señora de Montserrat i després Jefe Provincial de Propaganda del Movimiento) i el 2010 al juez Baltasar Garzón, responsable el 1992 de la repressió i tortures a independentistes catalans, mostrant quin és el seu visceral estil de defensa dels drets humans dels catalans. Ni hem de voler que la barcelonesa Medalla d’Or de la Ciutat, igualment desprestigiada per concessions equivalents, sigui per l’alcalde Hereu. Ell ha de ser al seu lloc. Com les Quatre Columnes.

(Fotomuntatge: Jordi Peñarroja)

Anuncis

2 comentaris

  1. Jordi,
    he llegit el teu escrit critic sobre les 4 columnes. Brillant!
    També he donat un cop d’ull a la teva plana. També m’ha agradat, l’afegiré a les meves favorites, i la recomanaré.
    Conec a na Blanca Serra, la coordinadora de la xarxa que ha fet possible l’impossible. Que es pot fer o convé fer per avançar?

    Gràcies per fer el que fas, i com ho fas,

    Dolors


  2. ala nen que estessa de cops de fals que li fots a l’hereu,pero ja s’els mereix.
    endevant i visca catalunya



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: