Archive for the ‘Sin categoría’ Category

h1

Va de llengua

30 Setembre 2011

Un amic m’ha passat aquest text.

Com que em diu FES-HO CÓRRER!, i l’he llegit, crec que no calen comentaris. He tornat a la  llengua original el títol d’un manifest i una de les seves frases, i aqui teniu el missatge:


 No posis tele 5

La cadena de televisió Telecinco s’ha adherit avui al ‘Manifiesto por la lengua común‘, que el passat 23 de Juny ha presentat un grup d’intel·lectuals a Madrid.

La cadena comparteix les exigències d’aquest grup d’intel·lectuals, entre els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen al parlament espanyol que elabori una normativa per a fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l’única ‘que pueda ser usada por sus ciudadanos‘.

Telecinco és la primera televisió que s’ha adherit a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit, en l’informatiu del migdia, que posa a la disposició del col·lectiu que du aquesta iniciativa el seu canal de televisió per a donar suport a aquest projecte.

Si ells s’adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco. Junts podem!

PASSA-HO! PASSA-HO! PASSA-HO! PASSA-HO!

ITzali Tele5

Telecinco telebista-kateak bat egin du ekainaren 23an ‘intelektual’ talde batek Madrilen aurkeztutako ‘Manifiesto por la lengua común‘.
delakoarekin, eta beraz, taldearen eskakizunekin; talde horretan, besteak beste, Mario Vargas Llosa, Fernando Savater edo Álvaro Pombo daude.

Espainiako Parlamentuari zera eskatu diote: araudi bat lantzeko, lurralde osoko hizkuntza ofiziala -eta bertako hiritarrek erabil dezaketen bakarra gaztelania izan dadin.

Telecinco da manifestuarekin bat egin duen lehen telebista katea, eta gain! era, man ifestu horri babesa emateko bitarteko guztiak jartzeko asmoa erakutsi du.

Haiek manifestuarekin bat egiten badute, egin dezagun guk bat huelgarekin: ez dezagun telecinco ikusi!

ZABALDU! ZABALDU! ZABALDU! ZABALDU!

A canle de televisión Telecinco adheriuse hoxe ao ‘Manifiesto por la lengua común‘, que o pasado 23 de Xuño presentou un grupo de intelectuais en Madrid.

A canle comparte as exixencias deste grupo de intelectuais, entre os que se encontran Mario Vargas Llosa, Fernando Savater ou Álvaro Pombo, que piden ao parlamento español que elabore unha normativa para fixar que o castelán sexa a lingua oficial de todo o territorio e a única ‘que pueda ser usada por sus ciudadanos‘.

Telecinco é a primeira televisión que se adheriu a este manifesto. Ademais, Telecinco dixo no informativo do mediodía, que pon a disposición do colectivo que leva esta iniciativa, a súa canle de televisión para dar apoio a este proxecto.

Se eles se adhiren ao manifesto, nós desconectamos Telecinco. Xuntos podemos!

¡Pásao! ¡Pásao! ¡Pásao! ¡Pásao! ¡Pásao! ¡Pásao!

apaga Tele 5

La cadena de televisión Telecinco se ha adherido hoy al ‘Manifiesto por la lengua común’, que el pasado 23 de Junio ha presentado un grupo de intelectuales en Madrid.

La cadena comparte las exigencias de este grupo de intelectuales, entre los que se encuentran Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que piden al parlamento español que elabore una normativa para fijar que el castellano sea la lengua oficial de todo el territorio y la única ‘que pueda ser utilizada por sus ciudadanos’.

Telecinco es la primera televisión que se ha adherido a este manifiesto. Ademas, Telecinco ha dicho en el informativo del mediodía, que pone a disposición del colectivo que lleva esta iniciativa, su canal de televisión para dar apoyo a este proyecto.

Si ellos se adhieren al manifiesto, nosotros apagamos Telecinco ¡Juntos podemos!

¡Pásalo! ¡Pásalo! ¡Pásalo! ¡Pásalo! ¡Pásalo!

Anuncis
h1

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, avui . 1

23 Setembre 2011

L’ESCENARI DELS COL·LOQUIS

Hi ha territoris amb una llarga tradició històrica. L’arc mediterrani que va des de l’extrem meridional del País Valencià fins la Provença és una d’aquestes unitats geopolítiques.

Abans de l’agressió franquista, el doctor Bosch Gimpera ja havia assenyalat aquest territori com a propi de la cultura ibèrica. Ibèrica no vol dir espanyola sinó ibera, dels ibers. Els romans fan tant com poden per destruir la consciència i la memòria deel poble iber i la seva cultura. Aparentment ho aconsegueixen, però  malgrat els esforços de Roma per desiberitzar i romanitzar aquest territori, el substrat ibèric resisteix més que no sembla. Tant els almogàvers medievals com el fusellers de muntanya del XVIII són, més que no sembla, hereus dels guerrers ibers. Aquesta continuïtat, junt amb altres fets, permet situar l’origen de la nostra tradició com a poble, pel cap baix, al segle v aC, uns quinze segles abans del que normalment s’accepta.

Arc romà de Cabanes (la Plana Alta). La carta de població d’aquest poble fou atorgada el 1243 pel bisbe de Tortosa (Foto: Jordi Peñarroja)

     Aquest territori, que és important dins l’imperi de Roma (Barcino i Constantinoble són les ciutats del seu imperi amb les muralles més fortes construïdes pels romans), a partir del segle IX coneix una gran revifada política, cultural i econòmica, que es fa esplendor dels segles XII a XVI. Després d’haver estat motor del Renaixement europeu, els conjunt dels Països Catalans entra en una crisi d’identitat arran de la derrota de 1714.

Perduda la importància de Tortosa com a port marítim i fluvial, la llotja gòtica decau fins a la condició actual de monument preservat i canviat de lloc. (Foto: Jordi Peñarroja) 

Són estudis econòmics europeus els que reconeixen la realitat, viabilitat i necessitat d’aquest territori per a la plena recuperació europea, a finals del anys 50 del segle XX. Llavors la OCDE assenyala ja el futur econòmic de l’arc mediterrani transfronterer, malgrat el jacobinisme dels estats francès (general De Gaulle) i espanyol (general Ísimo), que no modifiquen les seves polítiques centralistes i uniformistes.

Hi ha però, a l’inici d’aquest segle XXI, una Catalunya emergent que és el motor d’aquest arc mediterrani reconegut pels economistes i que, penetrant el rerapaís pels dos grans rius Ebre i Roina, representa una població que a hores d’ara supera els 25 milions d’habitants. I és que ara la Mediterrània, la nostra Mediterrània, retroba el seu paper.

Tortosa, amb la catedral en primer terme, vista des de la Suda. Fins als anys 50 del segle XX, que és escapçat, els límits del bisbat de Tortosa coincideixen molt aproximadament amb els de l’antiga Ilercavònia.  (Foto: Jordi Peñarroja)

     La història recent, però, li ha jugat una mala passada a Tortosa. La llotja gòtica, avui canviada de lloc i allunyada del riu, perd importància amb el definitiu declivi de Tortosa com a port de mar, durant el regnat del rei Borbó Carlos III. Malgrat els intents de mantenir la navegació fluvial, aquesta resulta afectada per la irregularitat dels cabals i, a més, la construcció d’embassaments al segle XX són un cop massa fort per al comerç tradicional que segueix la via fluvial de l’Ebre. El ferrocarril i la carretera, enfrontats a una orografia difícil, no han compensat aquesta davallada i la industrialització s’ha allunyat de l’Ebre.

Arc romà de Berà, al terme de Roda de Berà (Camp de Tarragona), plantat al mig de la carretera N-340 en un tram que coincideix exactament amb la Via Augusta romana. (Foto: Jordi Peñarroja) 

     Al segle XVI la situació és diferent i Tortosa és encara una ciutat important i rica. El treballat remolí de l’ull de ventilació de la tortosina font de l’Àngel simbolitza el paper històric de centre territorial i cruïlla de camins de la ciutat de Tortosa, al cor de la Ilercavònia ibera, quasi equidistant de dos arcs romans, l’inacabat de Cabanes, camí de Morvedre, i el més conegut de Berà, a la ratlla del Penedès. És aquest l’escenari de “Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa”, un text del segle xvi que conté dades, afirmacions i opinions de gran actualitat.

Aquest respirador de la font de l’Àngel, a Tortosa, esquematitza gràficament la centralitat de la ciutat. (Foto: Jordi Peñarroja)

Aquest llibre, escrit l’any 1557, adopta la forma i estructura renaixentista del col·loqui i el diàleg s’entaula entre don Pedro, cavaller valencià, i el mateix Cristòfor Despuig. Aquest apareix desdoblat en dos personatges: Fabio, comerciant, i Lúcio, cavaller, ambdos tortosins.

Continuarà…

h1

CAPÇALERA DEL BLOG

15 Juliol 2010

La capçalera d’aquest blog és una feliç col·laboració entre Anna Marquès i Jordi Peñarroja.