Posts Tagged ‘Figueres’

h1

6 de Setembre 2010: ICTINEUS es presenta a Figueres

2 Setembre 2010

ICTINEUS. Aventures invents i navegacions d’en Narcís Monturiol s’ha presentat a la llibreria ABACUS de Figueres el dilluns 6 de Setembre d’enguany, just 125 anys després de la mort de l’il·lustre personatge figuerenc.

Com a commemoració i amb motiu de la presentació, el diari elPeriódico, ha publicat una entrevista d’Eva Melus que reproduïm tot seguit.

al gra |

Jordi Peñarroja: «El submarí de Monturiol va fracassar per catalanofòbia»

Dilluns, 6 de setembre del 2010. EVA MELÚS. BARCELONA

Avui es compleixen 125 anys de la mort de Narcís Monturiol, pensador, polític i inventor, entre altres enginys, del primer submarí. L’historiador i escriptor Jordi Peñarroja presenta aquesta tarda la seva biografia atípica Ictineus. Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol a Figueres, ciutat natal del polifacètic geni.

-Repeteix amb Monturiol.

-Vaig publicar una biografia juvenil que va tenir molt èxit el 1980. ¿Sap qui és Pere Forès?

-¿El dissenyador de l’Ictíneus 3?

-El seu submarí civil està basat en el primer model de Monturiol. Forès tenia 14 anys quan el seu pare li va regalar el meu llibre i el guarda a la seva oficina. Té gràcia.

-¿Per què va elegir Monturiol?

-Per casualitat. El 1979 em van demanar una biografia per a una sèrie juvenil sobre personatges catalans. Monturiol m’atreia: s’havia enfrontat a l’exèrcit, s’havia exiliat i es va atrevir a construir un submarí de fusta per a ús civil i a llançar-lo al mar el 1859.

-Alguns asseguraven que el submarí el va inventar Isaac Peral.

-Peral en va inventar un, de guerra, pocs anys després, i l’únic avanç respecte al de Monturiol era que tenia dispositius elèctrics. L’Ictíneus funcionava a vapor, però al submergir-se disposava d’un segon foc per escalfar la caldera, que s’alimentava amb una barreja química ideada per Monturiol. Les cendres tenien ús industrial. També es generava un gas… ¡Oxigen!

-¿El va patrocinar Isabel II?

-Sentia simpatia pels catalans. Però el Govern espanyol va aconseguir aturar la subscripció popular per construir Ictíneus.

-¿Per això va fracassar?

-El submarí de Monturiol va fracassar per catalanofòbia, per ignorància i per falta de mires dels almiralls. Si s’hagués desenvolupat Ictíneus, la guerra de Cuba hauria acabat d’una altra manera.

-¡Doncs es van quedar sense tabac!

-¿Sap que l’únic dels seus invents que va patentar Monturiol va ser una màquina de cargolar cigarrets?

-¡Vaja!

-És que era un fumador empedreït. Llavors fumar estava ben vist i moltes tabaqueres cubanes venien de Catalunya. A la porta de les tavernes sempre hi havia metxa per encendre la pipa.

-¿No va fabricar, també, una màquina de sabó en fred?

-¡També! I va escriure sobre les bugaderes, que per a ell era l’ofici més perillós per a la salut. Com a socialista utòpic i impressor, va divulgar el feminisme i el pacifisme.

Narcís Monturiol, fill de Figueres, és un dels personatges més interessants del segle XIX català. Home polifacètic, el pensament i l’obra de Monturiol es projecten fins al món d’avui, cosa que constitueix una de les aportacions més interessants i originals d’ICTINEUS, un llibre que va més enllà dels límits tradicionals de les biografies i s’endinsa en l’actualitat de Monturiol i la vigència de les seves aportacions fins al futur immediat, tan en allò que fa referència a la ciencia i la tècnica com a la política i la història.

A Figueres, el llibre ha estat presentat pel seu alcalde, Santi Vila, que venia amb els deures fets: el llibre llegit i ple de marques de bon lector, amb llapis, i un parell de fulls de notes, esquemàtiques i clares.

Santi Vila ha valorat varies coses d’ICTINEUS: la gosadia de l’autor en determinats passatges, el treball de documentació gràfica (especialment pel que fa a Figueres i  altres llocs de la geografia vital de Monturiol) i el diàleg entre la il·lustració i la redacció dels peus d’imatge, i entre aquests i el discurs del text principal.

(Fotografies de Maria Miró)

Anuncis
h1

Barcelona: sentir l’Onze de Setembre

18 Juliol 2010

Toni Muñoz ha publicat aquesta crítica  de BARCELONA: SENTIR L ONZE DE SETEMBRE a la secció Biblioteca de la web del Cercle català d’història, www.cch.cat.

No és un llibre d’història acadèmic, encara que sí parla de la nostra història. No és un llibre sobre arquitectura urbana, encara que de tots els edificis simbòlics de Barcelona s’en faci esment. Aleshores davant de quin tipus de llibre ens trobem? Doncs, es tracta d’un llibre escrit des dels instints, entre la ràbia, el riure i la compassió, és a dir un llibre sobre el coneixement.

El coneixement o el “saber” no sorgeix només de l’estudi o formació, encara que el seu autor regalima saviesa a través de les seves pàgines. Però, el coneixement no surt d’això, tot i que és condició indispensable per poder pensar, sinó del creuament de idees, d’espais i de temps.

Nietszche posava un símil que resulta molt aclaridor: quan es creuen i xoquen dues espases, les espurnes que se’n desprenen i esquitxen no surten de manera directa de l’acer de les mateixes, sinó del seu fregament; cal unir dues coses o dues idees i fer-les xocar de tal manera que en surti alguna cosa diferent de les mateixes idees. Això és el coneixement.

Jordi Peñarroja utilitza aquest principi al llarg de tot el llibre. Cal, a més d’unir el passat i el present, relacionar-los de manera que entrin en ressonància perquè aparegui una nova forma de conèixer. Quan és capaç de reunir el passat (l’última barricada de 1714) i el present (un pas de vianants actual al mateix lloc) en el cap del lector reneix una nova forma de contemplar la seva ciutat, i de viure a la vegada el passat dins de l’espai present.

Estem molt a prop d’aquella frase de Nietszche: “la veritat es corba, el propi temps és un cercle”, que posava en boca del nan de Zaratustra.

A tall d’exemple els capítols sobre Santa Maria del Mar, del Fossar de les Moreres o sobre el barri de Sant Pere, són una meravella com en el seu recorregut va teixint una mena de teranyina entre el passat i el present.

El mateix podem dir de la relació entre la repressiva concepció borbònica de la fortalesa militar i el parc de la Ciutadella actual, capítol amb el qual tanca el llibre. Per cert, la primera il·lustració del mateix és l’estàtua del mamut, en

primer pla, que es troba col·locada en l’antiga esplanada de la ciutadella manada bastir per Felip V. Després d’aquesta fotografia l’autor comença amb els espais de la memòria. La memòria d’un mamut era superior a la d’un elefant? No ho sabem. Però la memòria tota sola no va enlloc, llevat dels museus. Cal inserir el passat dins del present, si volem conèixer alguna cosa del futur. L’autor escriu al final del capítol del Pla de Palau: la nostra mirada cega i és veritat, la nostra mirada no serveix de res si no aconsegueix albirar tot allò que la falsifica. Cal rentar-se els ulls i retrobar el plaer d’aturar-nos el temps necessari per amarar-nos de l’essència d’uns espais fets en un destil·lació de segles, cal eixugar-se el nas si volem ensumar la picor del salnitre de la pólvora dels resistents de l’Onze de Setembre, i cal treure el tap de les nostre oïdes si volem sentir les paraules dels nostres oficials que ens animen a la defensa de les nostres Constitucions i Llibertats. Són paraules de l’autor.

Cal no tan sols llegir, sinó també sentir aquest llibre admirable.

Toni Muñoz

Fitxa bibliogràfica:

JORDI PEÑARROJA. Barcelona: sentir l’Onze de Setembre. 1714-2014. Volum 1. Col. espais de la memòria 2. Llibres de l’Índex. Barcelona, 2007. (328 pp. 17×24 cm. ISBN 978-84-96563-55-1.)

Toni Muñoz és un historiador amb un rigorós mètode científic. En col·laboració amb Josep Catà ha publicat LA TRAÏCIÓ ANGLESA. Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana (1706-1715), ABSOLUTISME CONTRA PACTISME. La ciutadella de Barcelona (1640-1704) i Repressió borbònica i resistència catalana (1714-1736). Amb Josep Catà i Jordi Peñarroja ha muntat l’exposició L’intent d’anorrear un poble …1714-1725…, del Memorial 1714.

h1

Els ICTINEUS són a Punt

17 Juliol 2010

El diari El Punt ha publicat aquesta notícia a la secció de Cultura:

Jordi Peñarroja perfila en una biografia el pensament i el llegat de Narcís Monturiol

«Ictineus» ha estat editat recentment per Llibres de l’Índex

Ictineus. Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol és un recorregut per la vida i l’obra de l’inventor del submarí, en una biografia escrita per Jordi Peñarroja que tant parla de la seva faceta politicoideològica com de la seva tasca d’investigador i inventor. El volum, de 250 pàgines, disposa d’una quantitat ingent de dades i material gràfic.

Narcís Monturiol (Figueres, 1819-Sant Martí de Provençals, 1885) ha passat a la història com a inventor del primer submarí tripulat amb motor de combustió i impulsat per una forma primerenca de propulsió independent per aire. Tanmateix, a banda d’aquesta celebrada fita, l’il·lustre enginyer empordanès va ser també conegut en l’època per la seva tasca com a intel·lectual, polític, escriptor, impressor i editor. Tot un personatge polifacètic, com deixa ben clar Jordi Peñarroja en la nova biografia titulada Ictineus. Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol, que ha publicat recentment Llibres de l’Índex.

El llibre és, segons paraules del seu editor, Josep Maria Orteu, «una obra esperada i ambiciosa, que supera amb escreix, ja no tan sols en volum sinó també per la profunditat del mateix estudi, un anterior treball del mateix Jordi Peñarroja, publicat el 1980». Entre altres coses, aquesta nova biografia aporta nous documents relatius al personatge mai publicats abans. I és que per aquest llibre, l’autor ha recuperat dels seus arxius fotogràfics aproximadament unes tres-centes imatges que fan del llibre un autèntic passeig visual per la vida de l’inventor del submarí.

Pel que fa a la invenció «vaixell peix», el submarí Ictineu, Monturiol en va construir dues unitats, avarades al port de Barcelona l’any 1859 i el 1864. A més d’explicar els avatars d’aquests submarins, que arriben a navegar a 70 metres de profunditat, el llibre trasllada els lectors fins a l’actualitat del pensament del seu inventor; present, entre altres coses, en els dissenys de submarins d’última generació, com és l’Ictineu 3, construït a Barcelona.

Un activista polític

Del recorregut per la seva vida i obra, també es destaca la faceta del Monturiol demòcrata, del republicà federal, de l’agitador social «comunista utòpic icarià» i del diputat de la Primera República Espanyola; així com de l’editor, l’escriptor, l’impressor, l’inventor –des d’una màquina expenedora de cigarretes passant pels cartipassos– i, finalment, del ciutadà enfrontat a la repressió de l’estat per causa de les seves idees.

Sobre l’autor

Jordi Peñarroja (Barcelona, 1944) té experiència professional en fotografia, cinema, edició, disseny gràfic i turisme. Ha estat guardonat amb el premi de la crítica Serra d’Or 1981 com a il·lustrador de La fantasia inacabable d’Antoni Gaudí.

Darrera actualització ( Diumenge, 13 de juny del 2010 02:00 )

Publicat a