Els ICTINEUS són a Punt

El diari El Punt ha publicat aquesta notícia a la secció de Cultura:

Jordi Peñarroja perfila en una biografia el pensament i el llegat de Narcís Monturiol

«Ictineus» ha estat editat recentment per Llibres de l’Índex

Ictineus. Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol és un recorregut per la vida i l’obra de l’inventor del submarí, en una biografia escrita per Jordi Peñarroja que tant parla de la seva faceta politicoideològica com de la seva tasca d’investigador i inventor. El volum, de 250 pàgines, disposa d’una quantitat ingent de dades i material gràfic.

Narcís Monturiol (Figueres, 1819-Sant Martí de Provençals, 1885) ha passat a la història com a inventor del primer submarí tripulat amb motor de combustió i impulsat per una forma primerenca de propulsió independent per aire. Tanmateix, a banda d’aquesta celebrada fita, l’il·lustre enginyer empordanès va ser també conegut en l’època per la seva tasca com a intel·lectual, polític, escriptor, impressor i editor. Tot un personatge polifacètic, com deixa ben clar Jordi Peñarroja en la nova biografia titulada Ictineus. Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol, que ha publicat recentment Llibres de l’Índex.

El llibre és, segons paraules del seu editor, Josep Maria Orteu, «una obra esperada i ambiciosa, que supera amb escreix, ja no tan sols en volum sinó també per la profunditat del mateix estudi, un anterior treball del mateix Jordi Peñarroja, publicat el 1980». Entre altres coses, aquesta nova biografia aporta nous documents relatius al personatge mai publicats abans. I és que per aquest llibre, l’autor ha recuperat dels seus arxius fotogràfics aproximadament unes tres-centes imatges que fan del llibre un autèntic passeig visual per la vida de l’inventor del submarí.

Pel que fa a la invenció «vaixell peix», el submarí Ictineu, Monturiol en va construir dues unitats, avarades al port de Barcelona l’any 1859 i el 1864. A més d’explicar els avatars d’aquests submarins, que arriben a navegar a 70 metres de profunditat, el llibre trasllada els lectors fins a l’actualitat del pensament del seu inventor; present, entre altres coses, en els dissenys de submarins d’última generació, com és l’Ictineu 3, construït a Barcelona.

Un activista polític

Del recorregut per la seva vida i obra, també es destaca la faceta del Monturiol demòcrata, del republicà federal, de l’agitador social «comunista utòpic icarià» i del diputat de la Primera República Espanyola; així com de l’editor, l’escriptor, l’impressor, l’inventor –des d’una màquina expenedora de cigarretes passant pels cartipassos– i, finalment, del ciutadà enfrontat a la repressió de l’estat per causa de les seves idees.

Sobre l’autor

Jordi Peñarroja (Barcelona, 1944) té experiència professional en fotografia, cinema, edició, disseny gràfic i turisme. Ha estat guardonat amb el premi de la crítica Serra d’Or 1981 com a il·lustrador de La fantasia inacabable d’Antoni Gaudí.

Darrera actualització ( Diumenge, 13 de juny del 2010 02:00 )

Publicat a

• El Punt Comarques Gironines 13-06-2010 Pàgina 47

Presentació d’ICTINEUS al Museu Marítim de Barcelona

El passat dimarts 13 d’abril del 2010, a les 7 del vespre i al Museu Marítim de Barcelona, va tenir lloc la presentació del llibre ICTINEUS d’en Jordi Peñarroja, editat per Llibres de l’Índex. En Pere Forés, dissenyador del submarí Ictineu-3, va presentar el llibre i el seu autor, el membre del Cercle Català d’Història, en Jordi Peñarroja.

En Josep Maria Orteu, editor de Llibres de l’Índex, va obrir l’acte explicant que aquesta, era una obra esperada i ambiciosa, que superava amb escreix ja no tan sols en volum sinó també per la profunditat del propi treball, un anterior treball del mateix Jordi Peñarroja dedicat a en Narcís Monturiol, de l’any 1980 i editat per Blume, que dugué per títol Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol.

En Perè Forès va presentar el llibre i al seu autor, fent especial esment del fet que la primera obra d’en Jordi Peñarroja sobre en Narcís Monturiol va arribar a convertir-se en un dels seus llibres de capçalera, volent el destí, que anys després i de manera casual, coincidís amb aquell autor, quan aquest ja era immers en la seva nova obra sobre l’inventor figuerenc.

Pere Forès, és Dissenyador Industrial. Ha treballat com a dissenyador industrial, maquetista, modelista i ara ja porta 15 anys en el sector de la construcció de vaixells de vela, d’esbarjo i de regates, és especialista en materials i processos de construcció amb composites, carbonis, kevlar, resines d’epoxi, etc. Ha dissenyat i construït els seus dos vaixells, amb un dels quals ha creuat l’Atlàntic dues vegades. Ja porta més de 20.000 milles nàutiques navegades. Ha treballat una temporada en el submarí autònom Lula de la Fundació Rebikoff-Niggeler a les illes Açores, Portugal.

Al seu torn en Jordi Peñarroja i amb la seva dialèctica habitual, ens va explicar el “com” i el “perquè” d’aquesta extensa obra sobre en Monturiol, obra que entre altres moltíssimes coses, ens aporta nous documents relatius al personatge mai publicats abans.

És un llibre molt recomanable doncs a més del profund treball de documentació que l’autor ens mostra en cada full, realment és un autèntic goig poder gaudir de totes les fotografies i il·lustracions que en Peñarroja ha recuperat dels seus arxius fotogràfics, aproximadament unes 300 imatges que fan del llibre un autèntic passeig visual per la vida de l’inventor del submarí.

Resumint: Ictineus. Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol és un recorregut per la vida i l’obra de l’inventor del submari. Aquesta biografia ens parla del demòcrata, el republicà federal, i l’agitador social comunista utòpic icarià, del diputat de la I República Española, l’editor, l’escriptor, l’impressor i el caixista, de l’investigador i l’inventor original, i del ciutadà enfrontat a la repressió de l’estat per causa de les seves idees.

Inventor del vaixell-peix, el submarí ICTINEU, Narcís Monturiol en va construir dues unitats, avarades al port de Barcelona l’any 1859 i el 1864. A més d’explicar els avatars d’aquests submarins, que arriben a navegar a setanta metres de profunditat, el llibre ens trasllada fins a l’actualitat del pensament d’en Monturiol, present, entre d’altres coses, en el disseny i la construcció a Barcelona del submarí civil Ictineu 3.

Redacció del CCH. Fotografies: Maria Miró. (publicat a la web cch.cat).

Josep Catà, historiador, opina sobre ICTINEUS al web cch.cat

Josep Catà, historiador, opina el següent d’ICTINEUS a la secció Biblioteca-Historiografia del web del cercle català d’història:

Ictineus. Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol

L’amic Jordi Peñarroja ens obsequia amb una nova obra histórico-literària-política. En aquest cas l’eix vertebrador argumental no és ni l’efemèride (Barcelona: Sentir l’Onze de Setembre), ni els edificis moguts de lloc (Edificis viatgers de Barcelona), ni els personatges (El president a París) ni els quelonis (El jardí de les tortugues), sinó la figura emblemàtica d’en Narcís Monturiol (1819-1885), en la seva segona aproximació al personatge, home polifacètic i “alter ego”, en sentit contrari, de l’assenyat Estevet de l’auca. Monturiol és membre de la Milícia Nacional, republicà federal i diputat, icarià, tipògraf, periodista i editor, inventor, fabricant de cartipassos, empresari tabaquer, pintor, caixer….tot un seguit d’activitats que conformaren el seu particular “navegar per la vida” cap a la seva Icària particular.

Narcís Monturiol

Ara, que ningú pensi que només es troba davant d’una biografia, que també ho és. En Monturiol és, en aquest cas, el motiu per reflexionar sobre el passat, el present i el futur del país –aquell que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, per descomptat–. Això és diàfan des de bon principi, quan un Ictineu 3 del futur se submergeix prop de les illes Formigues, a la recerca de les restes de naus franceses enfonsades per l’estol de Pere el Gran el 1285. Voleu una millor metàfora de l’enllaç entre el passat medieval esplendorós de l’Estat català i el que pot representar l’Ictineu 3 com a proposta de futur? Recordem les dues Repúbliques catalanes que han existit en el passat: la de 1641 i la de 1931. També foren dos els Ictineu”inicials; enfonsat el primer, amb traïdoria i nocturnitat el 1862,  desballestat el segon el 1868 per insolvència financera del seu creador. Tornem al tercer Ictineu. Encara està per ser estrenat properament, com molts esperem que ho sigui la hipotètica III República catalana que anuncien les consultes populars sobre la independència del Principat. Aquesta podria –el condicional sempre és obligatori quan es llegeix en Jordi, dimoniet, no pas “Alien”, erudit i amè– ser la línia argumental de l’obra, però, és clar, el farcit és de qualitat i intensitat superiors.

El llibre conté, a més a més, un aconseguit anecdotari d’allò més sucós i uns diàlegs imaginats, però força versemblants, que van trenant i lligant la vida de Monturiol i els avatars del país. Al respecte, no us perdéssiu pas la cronologia final, que segueix personatge, país i món a l’uníson; genial, com a petita mostra, el que ens revela l’any 1920: mentre Espanya crea la Legión Extranjera, als USA s’estableix el sufragi femení.

L’obra compta també amb una riquíssima aportació d’il·lustracions –gairebé tres-centes imatges– i una autèntica col.lecció de fuetades verbals, en el relat o aprofitant els peus d’il.lustració, continues i despietades –com han de ser les fuetades– contra la borbonalla. Vegeu-ne uns quants exemples:

“Van Halen és un general espanyol típic del segle XIX: llagoter amb els superiors, fatxenda amb els subordinats, ple de supèrbia envers la població civil, rancuniós per no res i, naturalment, un militar del tot incompetent.” (pàg. 61).

“La mala bava de Felipe V, el borbó foll que tan bé connecta amb el sentiment hispanocastellà, marca un estil que sembla haver moderat les formes però que més d’un vent de l’altiplà de Castella voldria revifar sense limitacions.” (pàg. 70).

“(…) sense embuts, a imatge d’Espartero. Prim bombardeja Barcelona… 11’6 bombes de Prim per cadascuna d’Espartero.” (pàg. 80).

“Ay, ay, ay, chirivit! Madurs a la paella! Ay, ay, ay, chirivit! En Prim serà fregit!” (pàg. 83).

Tampoc el protagonista no en surt il·lès: no es preocupa ni gota per la llengua catalana (pàg. 43), i és un fumador empedreït (pàg. 56). No podem acabar aquest comentari sense deixar de banda l’acurat apèndix documental de l’obra.

En resum, un llibre que no pot deixar indiferent qui el llegeixi.

Josep Catà i Tur

Josep Catà. (Fotografia: Maria Miró).